El carrer Aiguafreda o de les Bugaderes, és coneguda per la forma de les seves cases, pertanyen a les bugaderes d’Horta, i avui dia es conserven les cases tal com estaven amb els seus jardins interiors i algunes de les piles originals, deixant a la vista una preciosa fotografia.

Actualment aquest entornés un espai únic a Horta, però era un estil d’habitatge que també es trobava en altres indrets: les cases del torrent de Carabassa, les de Can Travi, etc. Desaparegudes per remodelacions urbanístiques modernes. L’aigua abundant provinent dels pous de cada casa era l’element imprescindible per rentar la roba en els safareig que encara s’hi conserven. Sovint se les anomena com les cases de les bugaderes tanmateix, la majoria de les dones que feien de bugaderes no s’hi dedicaven exclusivament, sinó que – a més a més de tota la feina pròpia de les dones de l’època – rentaven roba aliena a casa seva, en aquest cas en els seus propis safareig, per obtenir un ingrés complementari per a la família. A Horta va existir una indústria casolana, no per això menys important, de rentar roba de la gent que es podia permetre pagar la feina que, en el cas de Barcelona, no podien fer a casa seva per manca d’espai i d’aigua. Està documentat que d’ençà de començaments del segle XVII ben entrat el XX bona part de la roba de gent benestant de Barcelona es rentava a Horta. Recollien la roba bruta el dilluns i la tornaven neta el dissabte. La carretera d’Horta a Barcelona era el recorregut que feien les bugaderes fins a Barcelona entrant pel Portal Nou.

Encara existeix un camí per sota dels Horts de les cases del carrer d’Aiguafreda que en deien el camí de Barcelona i era per on passaven persones i carruatges per anar a cercar la carretera d’Horta a Barcelona, tenint en compte que per sota passava el torrent de Carabassa.

La plaça de Santes Creus, situada al costat de l'antiga riera d'Horta (l'actual carrer Tajo) es correspon amb la primera plaça Major de l'antic municipi, al voltant del qual es concentraven les cases més antigues de la vila, originada cap a mitjan segle XVI. Des de 1768 hi havia l'Ajuntament, refet a finals del segle XIX i que encara es conserva.

La plaça manté el seu caràcter tradicional, malgrat que alguns edificis, com la masia de Can Gras, han vist molt alterat el seu aspecte original. Al centre de la plaça es manté la font tipus Canaletes* que es va instal·lar l'any 1904, amb motiu de l'annexió d'Horta a Barcelona.

 El campanar d'Horta és una torre de rellotge  situada en un edifici de CaixaBank i està  catalogat  com a bé amb elements d'interès (categoria C).

El 1845, l'Ajuntament d'Horta va construir el primer campanar sobre l'antic escorxador, per a què les campanes del rellotge es sentissin fins a Sant Genís dels Agudells , que era el seu nucli religiós originari. Per a sufragar les campanes de bronze, l'Ajuntament va destinar-hi un llegat que dotava a les fadrines de condició humil que es casaven, amb una unça d’or. Per  aquest motiu se´l coneixia com la Torre de les Noies .

El 1946, l’Ajuntament de BCN el va fer enderrocar perquè amenaçava ruïna. Caixabank

 va comprar el solar i el 1949 hi va construir un edifici, obra de l'arquitecte Lluis Sagnier Nadal., sobre del qual es va posar un campanar amb les campanes de l’anterior edifici.

El carrer Aiguafreda o de les Bugaderes, és coneguda per la forma de les seves cases, pertanyen a les bugaderes d’Horta, i avui dia es conserven les cases tal com estaven amb els seus jardins interiors i algunes de les piles originals, deixant a la vista una preciosa fotografia.

Actualment aquest entornés un espai únic a Horta, però era un estil d’habitatge que també es trobava en altres indrets: les cases del torrent de Carabassa, les de Can Travi, etc. Desaparegudes per remodelacions urbanístiques modernes. L’aigua abundant provinent dels pous de cada casa era l’element imprescindible per rentar la roba en els safareig que encara s’hi conserven. Sovint se les anomena com les cases de les bugaderes tanmateix, la majoria de les dones que feien de bugaderes no s’hi dedicaven exclusivament, sinó que – a més a més de tota la feina pròpia de les dones de l’època – rentaven roba aliena a casa seva, en aquest cas en els seus propis safareig, per obtenir un ingrés complementari per a la família. A Horta va existir una indústria casolana, no per això menys important, de rentar roba de la gent que es podia permetre pagar la feina que, en el cas de Barcelona, no podien fer a casa seva per manca d’espai i d’aigua. Està documentat que d’ençà de començaments del segle XVII ben entrat el XX bona part de la roba de gent benestant de Barcelona es rentava a Horta. Recollien la roba bruta el dilluns i la tornaven neta el dissabte. La carretera d’Horta a Barcelona era el recorregut que feien les bugaderes fins a Barcelona entrant pel Portal Nou.

Encara existeix un camí per sota dels Horts de les cases del carrer d’Aiguafreda que en deien el camí de Barcelona i era per on passaven persones i carruatges per anar a cercar la carretera d’Horta a Barcelona, tenint en compte que per sota passava el torrent de Carabassa.

La plaça de Santes Creus, situada al costat de l'antiga riera d'Horta (l'actual carrer Tajo) es correspon amb la primera plaça Major de l'antic municipi, al voltant del qual es concentraven les cases més antigues de la vila, originada cap a mitjan segle XVI. Des de 1768 hi havia l'Ajuntament, refet a finals del segle XIX i que encara es conserva.

La plaça manté el seu caràcter tradicional, malgrat que alguns edificis, com la masia de Can Gras, han vist molt alterat el seu aspecte original. Al centre de la plaça es manté la font tipus Canaletes* que es va instal·lar l'any 1904, amb motiu de l'annexió d'Horta a Barcelona.

 El campanar d'Horta és una torre de rellotge  situada en un edifici de CaixaBank i està  catalogat  com a bé amb elements d'interès (categoria C).

El 1845, l'Ajuntament d'Horta va construir el primer campanar sobre l'antic escorxador, per a què les campanes del rellotge es sentissin fins a Sant Genís dels Agudells , que era el seu nucli religiós originari. Per a sufragar les campanes de bronze, l'Ajuntament va destinar-hi un llegat que dotava a les fadrines de condició humil que es casaven, amb una unça d’or. Per  aquest motiu se´l coneixia com la Torre de les Noies .

El 1946, l’Ajuntament de BCN el va fer enderrocar perquè amenaçava ruïna. Caixabank

 va comprar el solar i el 1949 hi va construir un edifici, obra de l'arquitecte Lluis Sagnier Nadal., sobre del qual es va posar un campanar amb les campanes de l’anterior edifici.