Dijous 23 de febrer de 9.15 a 14 h

23 de febrer de 2023

Espai: Sortides JJ

Allà visitarem un dels barris més desconeguts de Barcelona és el del Palau i de Sant Just, ubicat just era la Plaça Sant Jaume i que amaga carrers i edificis singulars, alguns dels quals es remunten a l’època romana com les muralles, o espais medievals com el carrer Lledó o l’església del Palau, que forma part de l’antic Palau Reial Menor desaparegut en el segle XIX. Us proposem una passejada per conèixer racons tant emblemàtics com la placeta Milans, l’església de St Just i l’antiga capella dels templers de Barcelona.

Preu: 15,00 €

Preu sòcia/soci: 15,00 €

Dimarts 7 de febrer de 9 a 13.30 h

7 de febrer de 2023

Espai: Sortides JJ

El Museu s’aixeca a l’interior d’una antiga pedrera i està dividit en dues plantes i una terrassa que recupera l’antic perfil del turó. A la planta baixa es troben els magatzems, la biblioteca i la part tècnica. Al primer pis hi ha dues sales d’exposició. A la permanent s’hi exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques dels jaciments de Cerdanyola, la majoria procedents del poblat de Ca n’Oliver. A través dels objectes, dels audiovisuals, els interactius i d’altres recursos expositius, els visitants poden descobrir qui eren els ibers, com vivien, com s’organitzaven, en que creien o perquè va desaparèixer la Cultura Ibèrica.

Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l’evolució d’aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants.

Preu: 3,00 €

Preu sòcia/soci: 3,00 €

Dijous 16 de febrer de 8 a 20.30 h

16 de febrer de 2023

Espai: Sortides JJ

Reial Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini del llinatges dels Moncada i dels Cervelló i del Comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents dels monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. La seva història i el model de vida cistercenc s'expliquen en l'audiovisual "El món del Cister".

Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i al seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han previngut intactes de reis de la Corona d'Aragó.

Les planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'ordre queda reflectida en les primeres construccions, com església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.

Després serà el torn d'anar cap a Vallbona de les Monges.

Té els seus inicis en unes agrupacions mixtes d'ermitans, que després es converteixen en cenobites, organitzats en forma de comunitat doble, els quals viuen sota el bàcul pastoral del seu fundador, Ramon de Vallbona, i observen la Regla de Sant Benet. La primera notícia documentada data de l'any 1153.

El conjunt és representatiu de l'art cistercenc, fidel a la Regla de Sant Benet.

Tal com es pot observar a Vallbona de les Monges, es prescindeix d'ornamentació, aconseguint uns espais funcionals i sobris.

Hi podrem visitar El Temple presidida per la Mare de Déu del cor, una imatge esvelta de pedra policromada, obra de Guillem Seguer (s.XIV), l'església és un exemplar fidel de l'estil de transició que l'Orde difon arreu. Té la planta de creu llatina i d'una sola nau, amb el creuer molt pronunciat i els absis carrats. La coberta de creueria ogival, fou construïda probablement al principi del segle XIV, en substitució de la volta romànica. La porta principal (s.XIII) és decorada amb dels primers relleus de Santa Maria que surten en un timpà a Catalunya.

També visitarem el Claustre que forma trapezoïdal. Els diversos estils i èpoques donen una singular varietat dins un mateix tema de simplicitat i d'austeritat. La nau sud (s.XII) és d'estil romànic primitiu i no té cap mena de decoració. La nau de llevant (s.XIII) també és romànica, adornada aquesta amb petits rosetons i capitells d'una gran bellesa. La nau nord (s.XIV) pertany neoromànica, amb elements típics renaixentistes.

La sala capitular de finals del segle XIV impressiona per la seva nuesa.

La capella de la Mare de Déu del Claustre fou edificada l'any 1895 i en ella s'hi venera una magnífica escultura sota l'esmentada advocació.

L'arxiu és molt ric en documents i é de gran interès per a la historiografia comarcal i nacional.

Després d'aquestes dues visites serà el torn d'anar a dinar a l'Hostatgeria del Monestir de Poblet on ja ens esperaran amb el dinar a la taula.

Amb la panxa plena serà el torn de visitar el Monestir de Poblet.

Preu: 65,00 €

Preu sòcia/soci: 65,00 €

Dimarts 14 de febrer d'11.30 a 13.30 h

14 de febrer de 2023

Espai: Sortides JJ

L'experiència recent de la crisi sanitària de la Covid-19 ha evidenciat la profunda crisi que travessa l'actual model d'envelliment, residències per a la Gent Gran i atenció a la Dependència. La pandèmia ha fet evident fins a quin punt les tasques essencials imprescindibles per la vida són les més invisibilitzades, les pitjors valorades i mancades de drets econòmics i socials.

Tot i que les persones necessitem tenir cura del nostre benestar físic i emocional de manera quotidiana i permanent al llarg de tota la vida, el sistema d'organització social viu d'esquenes a aquesta realitat: la responsabilitat de cuidar recau en poques mans dins les famílies i cercles d'intimitat. Mares, filles, mullers i àvies són les cuidadores principals en la majoria de casos, i dediquen el seu temps, treball i afectes a cuidar dels altres.

Amb iniciatives com aquest taller es pretén:

• Aprofundir sobre el concepte de Cura. Què son les cures i els treballs reproductius?  Son tasques visibilitzades? Existeix corresponsabilitat a les famílies? Podem parar de treball digne en aquest àmbit? i de tracte digne a les persones dependents?

• Generar un espai de reflexió i de participació ciutadana que permeti detectar necessitats, reptes i palanques de canvis entorn a l’àmbit de les cures. Generar un espai per poder compartir eines i poder construir estratègies útils i realistes per poder cuidar-nos millor.

• Introduir la Xarxa pel Dret a la Cura Digna de Sant Cugat. Proposta que pretén crear un model alternatiu d’organització del treball de cures i serveis a la llar, que proporcioni benestar i qualitat de vida a les usuàries, les treballadores i les famílies. 

Si esteu interessats/des en aprendre més sobre aquest tema i en conèixer quines alternatives s’estan donant al municipi per organitzar-nos i en generar lligam entre les persones que cuidem i som cuidades, us convidem a que participeu d’aquest taller el pròxim dimarts 14.

Preu: Gratuït

Preu sòcia/soci: Gratuït